Respondemos todas aquellas dudas referentes a los diferentes procesos implicados en la propiedad industrial.
La diferència entre optar entre un sistema o un altre consisteix en el fet que les patents ofereixen sempre més seguretat: qualsevol persona que utilitzi aquesta invenció sense estar autoritzada podrà ser demandada, conegués o no l'existència d'aquesta patent.En canvi, el secret industrial ofereix una protecció més feble, que es limita al dret a exigir una compensació econòmica a qualsevol persona que estigui obligada a respectar aquest secret (bàsicament treballadors) i el divulgui o l'utilitzi en benefici propi o aliè.En altres paraules, el secret industrial té només una protecció contra l'espionatge.
Vint anys des de la data de presentació de la sol·licitud en el cas de les patents, i deu anys per als models d'utilitat. Només en el cas de les patents de productes farmacèutics i fitosanitaris és possible sol·licitar el que es coneix com a Certificat Complementari de Protecció (CCP) que estén, per un període màxim de cinc anys, la protecció conferida una vegada la patent hagi caducat per expiració del termini per al qual ha estat concedida.
Són principalment dos: abonar les anualitats i explotar la invenció.
Una vegada concedida la patent, el seu titular haurà d'abonar les anualitats previstes per al manteniment de drets, segons la llista vigent de Taxes i preus públics (disponible a l'apartat Utilitats/Taxes i preus públics de la pàgina web de l'OEPM). Si no ho fa en termini i forma, la patent caducarà, i l'objecte d'aquesta passarà a formar part del domini públic.
D'altra banda, també té l'obligació d'explotar la patent, bé per si mateix o bé a través d'una persona autoritzada per ell mitjançant una llicència d'explotació.
El titular podrà beneficiar-se d'un descompte del 50% sobre l'import de cada una de les anualitats esmentades si fa un oferiment de llicències de ple dret declarant-ho per escrit a l'OEPM.
Es poden patentar les invencions noves, que impliquin activitat inventiva i siguin susceptibles d'aplicació industrial.
La invenció ha de ser de caràcter o naturalesa tècnica, és a dir, ha de constituir la solució a un problema tècnic.
A més la invenció ha de poder ser executada a la pràctica per un expert en la matèria, per a la qual cosa haurà d'estar descrita de manera prou clara i completa a la sol·licitud.
Una invenció podrà ser un producte (substància o composició), un aparell (dispositiu o sistema), un procediment (mètode) o un ús (aplicació), sempre que compleixi els requisits de patentabilitat.
A les directrius d'examen de les sol·licituds de patent, disponibles a l'apartat Invencions del web de l'OEPM, trobareu més informació relativa als requisits de patentabilitat i a les excepcions d'aquesta.