Ministerio de Industria, Turismo y Comercio LogoMinisterior

Preguntas frecuentes

 

Respondemos todas aquellas dudas referentes a los diferentes procesos implicados en la propiedad industrial.

Borrar palabras clave
Todas
Propiedad Industrial
Marcas y Nombres Comerciales
Marcas colectivas y de garantía
Prueba de uso
Marcas internacionales
Transformaciones
Patente nacional y modelo de utilidad
Certificado complementario de protección
Patente europea y validación
Solicitud internacional PCT
Restablecimiento de derechos
Transmisiones y licencias
Tasas
Gestión y valoración de patentes
Representación
Agentes de la propiedad industrial (API)
Examen de calificación europeo (EQE)
Representación y Brexit
Clasificaciones
Nulidad y caducidad de marcas y nombres comerciales

Vint anys des de la data de presentació de la sol·licitud en el cas de les patents, i deu anys per als models d'utilitat. Només en el cas de les patents de productes farmacèutics i fitosanitaris és possible sol·licitar el que es coneix com a Certificat Complementari de Protecció (CCP) que estén, per un període màxim de cinc anys, la protecció conferida una vegada la patent hagi caducat per expiració del termini per al qual ha estat concedida.

Són principalment dos: abonar les anualitats i explotar la invenció.

Una vegada concedida la patent, el seu titular haurà d'abonar les anualitats previstes per al manteniment de drets, segons la llista vigent de Taxes i preus públics (disponible a l'apartat Utilitats/Taxes i preus públics de la pàgina web de l'OEPM). Si no ho fa en termini i forma, la patent caducarà, i l'objecte d'aquesta passarà a formar part del domini públic.

D'altra banda, també té l'obligació d'explotar la patent, bé per si mateix o bé a través d'una persona autoritzada per ell mitjançant una llicència d'explotació.

El titular podrà beneficiar-se d'un descompte del 50% sobre l'import de cada una de les anualitats esmentades si fa un oferiment de llicències de ple dret declarant-ho per escrit a l'OEPM.

Es poden patentar les invencions noves, que impliquin activitat inventiva i siguin susceptibles d'aplicació industrial.

La invenció ha de ser de caràcter o naturalesa tècnica, és a dir, ha de constituir la solució a un problema tècnic.

A més la invenció ha de poder ser executada a la pràctica per un expert en la matèria, per a la qual cosa haurà d'estar descrita de manera prou clara i completa a la sol·licitud.

Una invenció podrà ser un producte (substància o composició), un aparell (dispositiu o sistema), un procediment (mètode) o un ús (aplicació), sempre que compleixi els requisits de patentabilitat.

A les directrius d'examen de les sol·licituds de patent, disponibles a l'apartat Invencions del web de l'OEPM, trobareu més informació relativa als requisits de patentabilitat i a les excepcions d'aquesta.

La documentació mínima que s'ha de presentar, segons el Tractat Internacional de Dret de Patents (PLT), en vigor a Espanya des de novembre de 2013, és:

- Una indicació expressa o implícita en espanyol que se sol·licita una patent o model d'utilitat.

- Indicacions en espanyol que permetin identificar el sol·licitant o contactar-hi.

- Un document que, a primera vista, sembli que constitueix una descripció (aquesta pot presentar-se en qualsevol idioma, o fins i tot ser substituïda per un dibuix). De manera equivalent, una referència en espanyol a una sol·licitud presentada anteriorment, i efectuada en el moment de la presentació de la sol·licitud, reemplaçarà, per a la data de presentació de la sol·licitud, la descripció i qualsevol dibuix.

Posteriorment, es podrà completar la sol·licitud, però la data de presentació serà aquella en la qual es van presentar, almenys, els elements esmentats.

És important assenyalar que no es pot ampliar l'objecte de la invenció, posteriorment a la data de presentació de la sol·licitud de patent, per la qual cosa és recomanable presentar des d'un principi la sol·licitud amb tots els seus elements (descripció, reivindicacions i, si escau, figures i resum).