Ministerio de Industria, Turismo y Comercio LogoMinisterior

Preguntas frecuentes

 

Respondemos todas aquellas dudas referentes a los diferentes procesos implicados en la propiedad industrial.

Borrar palabras clave
Todas
Propiedad Industrial
Marcas y Nombres Comerciales
Marcas colectivas y de garantía
Prueba de uso
Marcas internacionales
Transformaciones
Patente nacional y modelo de utilidad
Certificado complementario de protección
Patente europea y validación
Solicitud internacional PCT
Restablecimiento de derechos
Transmisiones y licencias
Tasas
Gestión y valoración de patentes
Representación
Agentes de la propiedad industrial (API)
Examen de calificación europeo (EQE)
Representación y Brexit
Clasificaciones
Nulidad y caducidad de marcas y nombres comerciales

Mitjançant anàlisis estadístiques s'ha demostrat que el nombre de patents amb un valor molt alt és relativament petit i que el diferencial de valor varia d'un país a un altre.

En 2005, un estudi de PatVal-UEy va estimar el valor econòmic de les patents recopilant dades sobre més de 9.000 patents, com el seu valor i un ampli conjunt de característiques que descrivien el context de la invenció. L'estudi va estimar que només el 7,2% de les patents de la mostra valien més de 10 milions d'euros cada una, mentre que el 68% valien menys d'1 milió d'euros.

Els mètodes de taxació de patents a efectes empresarials es poden dividir en dos grups, quantitatius i qualitatius. Els mètodes quantitatius de valoració de patents o de carteres de patents pretenen calcular el valor monetari de la patent. Es reparteixen en tres categories bàsiques:

1. Mètode de cost: La teoria del cost atén els costos que serien necessaris per desenvolupar i patentar una invenció similar, ja sigui dins de la mateixa empresa o externament. Aquest mètode es sol utilitzar en la comptabilitat i manteniment de llibres.

2. Mètode de mercat: Els mètodes basats en el mercat valoren les patents mitjançant la seva comparació amb els preus assolits en operacions recents comparables. Aquests mètodes necessiten d'un mercat actiu, un intercanvi comparable de PI entre dues parts independents i suficient accés a la informació sobre el preu de l'operació.

3. Mètode d'ingressos: Els mètodes basats en els ingressos mesuren els ingressos potencials que es poden derivar d'una patent; el càlcul del valor actual de la patent sobre la base d'una estimació dels ingressos futurs (menys els interessos).

Els tres mètodes presenten avantatges i inconvenients, i ha de decidir-se cas per cas quin és el més adequat. Per tant, sempre és bona idea disposar d'assessorament jurídic i professional. Vet aquí una visió general dels avantatges i inconvenients dels tres mètodes:

 

Avantatges:

Inconvenients

Mètode de cost

la patent es fa visible en els llibres de la societat i s'incrementa el reconeixement de la patent.

- Un indicador útil del valor de la patent per a aquelles patents amb uns beneficis futurs que encara no són evidents.

- no hi ha una correlació directa entre el cost de desenvolupament i els ingressos futurs de les patents.

- no es tenen en compte els ingressos futurs que generaran les patents.

- el mètode de costos pot fomentar una despesa excessiva.

Mètode de mercat

- és un mètode de taxació relativament senzill.

- és útil per comprovar la validesa d'altres mètodes.

- Limitat a mercats formals de PI.

- la informació de preus rellevant en general no és pública.

- la singularitat dels PI fa difícil la comparació.

Mètode d'ingressos

- relativament senzill.

- les dades necessàries és probable que estiguin disponibles en els comptes anuals de la societat i en la informació del mercat; pot ser possible identificar o estimar els fluxos d'efectiu.

- pot resultar un mètode incert i subjecte a hipòtesis subjectives.

- és necessari estimar tant els fluxos d'efectiu incerts com els distants, així com el tipus de descompte.

Són necessaris diferents enfocaments de la taxació en funció de a qui vagi dirigida, per exemple, a possibles inversors, gerents interns, etc.

El mètode que prefereixen la majoria de les societats és el mètode dels ingressos.

La taxació quantitativa només ens dóna una indicació del valor monetari estimat de la patent, i aquest mètode amb freqüència resulta insuficient per extreure recomanacions per a les decisions d'estratègia empresarial. La taxació qualitativa va més enllà, en identificar les fortaleses i debilitats de la patent i crear una guia de valor mitjançant la classificació i puntuacions obtingudes en diferents factors relatius a la patent.

Per exemple: Mentre el resultat d'una valoració quantitativa pot ser: “La patent val 50.000 €”, el resultat d'una valoració qualitativa podria ser: “La patent protegeix una tecnologia d'importància estratègica en un mercat atractiu; es pot fer valer amb eficàcia, però encara és necessària una inversió significativa”.

Els mètodes de taxació qualitativa es fan servir amb una freqüència més baixa en la gestió interna de les patents. Són els més útils a l'hora de comparar, categoritzar i classificar patents dins d'una cartera o davant de les patents d'un competidor. També són útils per valorar els riscos i oportunitats que presenta la patent.

L'OEPM no duu a terme taxacions de patents a mida. No obstant això, l'OEPM pot assessorar els usuaris i orientar-los quant a les eines més adequades perquè puguin dur a terme la taxació de les seves patents o carteres de patents.

Estigueu atents a les jornades, cursos i seminaris sobre gestió i valoració de patents que, organitzats per diverses entitats, s'anuncien puntualment a la pàgina web de l'OEPM (www.oepm.es).

L'Oficina Europea de Patents (OEP) duu a terme seminaris virtuals sobre taxació de patents i gestió de carteres de patents. Les dates d'aquests seminaris es poden consultar al calendari d'esdeveniments de l'OEP.