Respondemos todas aquellas dudas referentes a los diferentes procesos implicados en la propiedad industrial.
El dret concedit per la patent no protegeix exclusivament la invenció reivindicada, sinó també els anomenats equivalents, això és, per determinar la protecció no només es té en compte el contingut de les reivindicacions, basat per la descripció i els dibuixos, sinó també el que es consideri equivalent: un mitjà es considera equivalent si té la mateixa funció, manera i resultat.
Amb caràcter general, la nostra legislació estableix que incumbeix la càrrega de la prova al demandant (art. 217.2 de la Llei d'enjudiciament Civil, Llei 1/2000).
No obstant això, en determinats casos es produeix la inversió de la càrrega de la prova, és a dir, recau en el demandat.
Així, en el cas previst a l'article 61.2 de la Llei de patents (Llei 11/1986), si una patent té per objecte un procediment per a la fabricació de productes o substàncies nous, es presumeix, llevat de prova en contrari, que tot producte o substància de les mateixes característiques ha estat obtingut pel procediment patentat. Això és, el demandat haurà de provar que el producte ha estat obtingut a través d'un procediment diferent al patentat.
La Llei espanyola de patents 11/1986 recull als seus articles 133 a 139 tot el relatiu a les mesures cautelars.
S'ha de tenir en compte que la jurisprudència espanyola exigeix tres requisits per adoptar mesures cautelars:
- versemblança del dret (fumus boni iuris)
- perill en la demora (periculum in mora)
- atorgament de caució
Als països on l'invent no és protegit, aquest es considera de domini públic i qualsevol pot explotar-lo lliurement. D'aquí la importància de patentar a tots els països on es vulgui comercialitzar una invenció.