Preguntas frecuentes

La llei estableix una sèrie de prohibicions:

• Signes que no tenen capacitat suficient per distingir, per exemple, un punt o una línia sense cap altre element caracteritzador ja que difícilment serien percebuts com a "marca" pel consumidor.
• Signes genèrics i específics, per exemple xocolata per distingir "xocolata", aquells que es componguin exclusivament de signes que al comerç o en el llenguatge corrent hagin arribat a constituir una denominació necessària o usual de producte o servei del que es tracti, per exemple, "Rotlle de primavera", per distingir productes alimentaris.
• Signes descriptius: els que es componguin exclusivament de signes o indicacions que serveixin al comerç per designar l'espècie, la qualitat, la quantitat, la destinació, el valor, la procedència geogràfica, l'època de producció del producte o de la prestació del servei o altres característiques dels productes o del servei, per exemple "Edició selecta" o "Maduixes de maig".
• Signes enganyosos, per exemple, "Oleoliva", per distingir tot tipus d'olis i greixos comestibles.
• Signes contraris a la Llei o a l'ordre públic, per exemple, qualsevol marca xenòfoba o sexista.
• Formes que vinguin imposades per raons d'ordre tècnic o per la naturalesa dels propis productes o que afectin el seu valor intrínsec, per exemple, la representació d'una antena parabòlica per distingir antenes parabòliques o la d'un eixugaparabrises per a eixugaparabrises, o la representació d'un portallapis sense cap element de fantasia o capritxosa.
• Denominacions d'origen, indicacions geogràfiques, termes tradicionals de vins o especialitats tradicionals garantides que estiguin protegides per lleis que impedeixin el seu registre, i el nom d'obtencions vegetals en alguns casos concrets.
• Determinats signes protegits legalment, com ara banderes i escuts d'estats, comunitats autònomes, etc.

Podran constituir marca els signes o mitjans següents:

• a) Les paraules o combinacions de paraules, incloses les que serveixen per identificar les persones. Per exemple, "DULCILIA", per distingir productes o serveis, o "El Juli", com a nom artístic.
• b) Les imatges, figures, símbols i gràfics, per exemple, la representació d'un cavall amb les potes dels davant alçades, que distingeix els cotxes Ferrari, o un cocodril per a la roba de vestir de Lacoste.
• c) Les lletres, les xifres i les seves combinacions, per exemple, BBVA, Licor 43 o S-3.
• d) Les formes tridimensionals, entre les quals s'inclouen els embolcalls, els envasos, la forma del producte o la seva presentació.
• e) Els sons.
• f) Qualsevol combinació dels signes o mitjans que, amb caràcter enunciatiu, s'esmenten en els apartats anteriors.

És necessari que el signe que es pretén registrar sigui lícit, i susceptible de realitzar les funcions que ha de dur a terme la marca, identificar i diferenciar, la qual cosa implica que no incorri en cap de les prohibicions absolutes que estableix la llei, i que estigui disponible, és a dir que no entri en conflicte amb altres drets anteriors, ja sigui a títol de marca o un altre dret de la personalitat, com és el dret al nom o a la pròpia imatge, o a un altre dret de propietat intel·lectual, etc.

El cost, per la inscripció d'una marca és sempre el mateix, sense importar el tipus de marca.

El que determina el cost de la sol·licitud és el nombre de classes en què es vulgui fer el registre.

L'import d'aquestes taxes s'actualitza anualment a través de la Llei de pressupostos generals de l'Estat i el seu import figura a la pàgina web de l'OEPM (Tasas OEPM).