Ministerio de Industria, Turismo y Comercio LogoMinisterior

Preguntas frecuentes

 

Respondemos todas aquellas dudas referentes a los diferentes procesos implicados en la propiedad industrial.

Borrar palabras clave
Todas
Propiedad Industrial
Marcas y Nombres Comerciales
Marcas colectivas y de garantía
Prueba de uso
Marcas internacionales
Transformaciones
Patente nacional y modelo de utilidad
Certificado complementario de protección
Patente europea y validación
Solicitud internacional PCT
Restablecimiento de derechos
Transmisiones y licencias
Tasas
Gestión y valoración de patentes
Representación
Agentes de la propiedad industrial (API)
Examen de calificación europeo (EQE)
Representación y Brexit
Clasificaciones
Nulidad y caducidad de marcas y nombres comerciales

Dependiendo del tipo de signo anterior, podemos definir el momento desde el que se computa ese plazo de cinco años. El momento para iniciar el cómputo de los cinco años dependerá de la modalidad de signo oponente ante la que nos encontremos. Podemos concretar estas fechas:

  • En el caso de las marcas o nombres comerciales españoles anteriores, el plazo de cinco años deberá computarse a partir del día en que su registro es firme. Es decir, una vez que ya no se puedan interponer recursos administrativos o contencioso-administrativos contra su concesión.
  • Para las marcas de la Unión Europea anteriores, el plazo de cinco años se computa a partir de su fecha de registro.
  • En el caso de los registros internacionales anteriores que designan a España, el plazo de cinco años se computa a partir del momento en que se considera que el registro es firme conforme a la normativa española (es decir, de acuerdo con lo indicado en el primer punto).
  • Por último, para los registros internacionales anteriores que designan a la Unión Europea, el plazo de cinco años se computa a partir del momento en que se publica su concesión por la Oficina Europea de Propiedad Intelectual (EUIPO, por sus siglas en inglés) (es decir, de acuerdo con lo indicado en el segundo punto).

Más información

La marca i el nom comercial són signes distintius que es protegeixen mitjançant títols atorgats per l'Estat i que confereixen al seu titular el dret exclusiu d'utilitzar-los en el tràfic econòmic, i impedir a d'altres l'ús a Espanya dels signes distintius protegits o altres idèntics o similars aplicats a productes o serveis idèntics o semblants.

La marca és un signe que permet als empresaris distingir els seus productes o serveis davant els productes o serveis dels competidors.

El nom comercial és el signe o denominació que identifica una empresa en el trànsit mercantil i que serveix per identificar-la, individualitzar-la i distingir-la de les altres empreses que desenvolupen activitats idèntiques o similars.

La denominació social és el nom que identifica a una persona jurídica en el tràfic mercantil com a subjecte de relacions jurídiques i, per tant, susceptible de drets i obligacions.

No cal que el nom comercial coincideixi amb la denominació social i pot es triar, per tant, un nom comercial diferent de la denominació social. Una mateixa persona natural o jurídica pot tenir, si ho desitja, diversos noms comercials per identificar activitats empresarials pertanyents a diferents sectors del tràfic econòmic.

Així, un fabricant de pantalons registraria com a nom comercial el que utilitzés en les seves activitats empresarials de fabricant i que serveixi per diferenciar-lo d'altres empresaris. La seva denominació social és la que ha d'emprar, per exemple, per signar contractes o donar d'alta treballadors a la seguretat social. El signe o nom amb què comercialitzi aquests pantalons serà la marca del producte. Tots aquests signes, a elecció de l'empresari, poden ser iguals o diferents, segons la seva conveniència.

En un símil amb la persona física la denominació social seria el "nom civil" de la persona física i el nom comercial seria el "nom artístic" amb el qual l'esmentada persona es presenta als seus clients al mercat.

Les marques i noms comercials s'inscriuen a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, les denominacions socials, al Registre Mercantil Central.

La marca és un signe que serveix per distingir productes o serveis al mercat.

El nom comercial no representa un producte o servei i serveix per identificar les activitats que desenvolupa una empresa en el tràfic mercantil i diferenciar-la de la resta d'empreses del mateix sector o diferent.

La marca és el signe distintiu per excel•lència i pot estendre's internacionalment per procediments establerts via el procediment de registre de la marca internacional o el de la marca europea/comunitària. En canvi això no és possible en el nom comercial que només podria protegir-se país per país i d'acord amb les normes nacionals de cada Estat.
 

La marca és un signe que serveix per distingir productes o serveis i que pot incloure formes bidimensionals i tridimensionals. El disseny industrial és un dret d'exclusiva que s'atorga sobre l'aparença externa d'un producte i que té requisits diferents a la marca. Són susceptibles de protecció les formes bidimensionals (per exemple, l'estampat d'una corbata) i les tridimensionals (per exemple, la forma d'una maleta, la carrosseria d'un cotxe).